Això és una propina???

21 de gen. 2009
Aquesta setmana me n'ha passat una com un cabàs.

Dimarts vaig anar a treballar a casa d'una senyora gran de Tarragona. Vaig acabar la feina, vaig recollir tots el trastets i abans de marxar la dona em va dir que m'esperés, que em volia donar una propina.

No és un costum molt arrelat per les nostres contrades, però de tant en tant sempre en cau alguna... 3 euros ... 5 euros ... i alguna vegada fins i tot 10 euros (quan això succeeix ja pots fer una festassa), però aquesta vegada va ser "excepcional".

Jo ja estava frisos per "assaborir" la meva propina. Doncs això que arriba la dona i em dona "3 parells de MITJONS!!!". Em diu que en aquest moment no té diners "sueltus" i només em pot donar això.

Ja us podeu imaginar com em vaig quedar; de pasta de moniato. No sabia com reaccionar, estava glaçat, perplex, "patidifus", corprès,... i de la meva boca només em va sortir un: "- Gràcies!"

Desprès un cop vaig reaccionar, li vaig dir que no feia falta que em donés res de propina, però la dona va insistir. No em va quedar cap més remei que quedar-me'ls.

Doncs bé, només espero que siguin calentets ja que arriben uns dies de fred!!!

Salut i mitjons...



Speira

8 de jul. 2008
Aquí us passo un link on podreu veure un curtmetratge que vàrem rodar aprofitant la Trobada Nacional de Teatre Amateur de Catalunya.

La direcció i producció va a càrrec d'en Jesús LLungueras i la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Baix Camp la ha cooproduit.

Veureu alguna cara coneguda.

A veure que us sembla el curt.

http://juandesafinado.blip.tv/#843334

Dilluns Negre!!!

22 de maig 2008
Heu tingut mai un dia d'aquells que hauríeu preferit no aixecar-vos del llit!!!
Doncs jo sí!!!
I ha estat aquest dilluns. M'explicaré.

Aquest dilluns, com la majoria de dilluns, anava a treballar. Eren quarts de 8 del matí i encarava el coll de la Teixeta. Queia una pluja fina però constant. Tot sortint ja d'una corba el cotxe se me'n va anar del darrera i em vaig fotre un "ostiot" contra la tanca metàlica de protecció destroçant tot el frontal del meu Astra.




Vaig quedar creuat al mig de la carretera amb el perill de ser emportat per altres cotxes que circulaven.



Vaig trucar als Mossos i una "amable" senyoreta em va atendre. Em va tenir 5 minuts al telèfon fent-me preguntes estúpides com ara: On es trobava el cotxe? Quina marca i color? Num. de matricula? Jo nomes volia que vinguessin els Mossos per ajudar-me a treure el cotxe i controlar el transit, ja que venien molts cotxes, plovia, hi havia boira i el MEU COTXE estava creuat al mig de la carretera.

Gràcies a dos tios del MOPU vaig poder parar el transit i apartar el cotxe a la "cuneta". Quant van arribar els Mossos (aquest sí, eficients, no com la senyoreta...) van ajudar-me a treure el cotxe de la carretera a un descampat i van avisar la grua. Em van comentar que al mateix lloc hi havia hagut un accident dos dies abans i que hi podria haver alguna taca d'oli.

Va arribar la grua i em va portar al meu mecànic.Fins aquí tot correcte.

Però no acaba el DIA NEGRE!!!

Arribo a Reus, i abans d'arribar al taller, PLAK!!! Sento un soroll raro que surt del motor de la grua. "El put... cable de l'embrage" crida el de la grua. S'havia trencat el cable de l'embrage. Quina mala sort vaig pensar. Ja em veus a mi i al gruista sota la pluja desviant el transit dins de Reus, ja que tallàvem un carril. El paio truca a la companyia perquè enviïn una altra grua, però no n'hi ha cap de disponible. Truca a la IVECO a veure si poden enviar algú a reparar el cable. 1 Hora desprès arriben dos mecànics, aconseguim arrancar la grua (sense embrague???) i ens porten a mi, al meu cotxe, al gruista i a la grua al taller de la IVECO. No us ho creieu eh???



Doncs aquí en teniu la prova!!!

Desprès d'una estona d'arreglar la grua vam poder arribar al taller i deixar el cotxe. PER FI!!!(Per cer, jo no em vaig fer res de res)
Però el DILLUNS NEGRE encara em guardava una sorpresa.

Dilluns a la tarda, arribo a la feina amb el cotxe del meu pare. Agafo el cotxe de la feina i encaro cap a Salou a fer una feina. Acaba la feina i desprès cap a la Canonja. Arribo i busco un carrer al "Callejero" i em marca un camí, arribo i em poso dins a un carrer que estava tot aixecat i amb obres. La meva sorpresa és que en arribar al final del carrer estava tancat, dono mitja volta com puc (ja que estava tot ple de fang i el cotxe em patinava) intento sortir del carrer i noto com el cotxe a poc a poc se'n va enfonent dins al fang. Jo accelero i el cotxe més s'enfon.Vaig baixar em vaig fotre al fang, i vinga a treure fang de les rodes amb les mans i a posar pedres per sortir, però com més ho provava més s'enfonia el cotxe fins que vaig quedar completament embarrancat al fang. Amb la mala llet que portava al damunt, vaig començar a fotre patades al cotxe.Un cop tranquil·litzat vaig buscar ajuda. Per sort al carrer del costat vaig trobar-me amb el xaval que feia les obres que portava una retro i em va poder remolcar fins a fora del fang. El tio em va comentar que allí el dia abans, havien tapat una sèquia amb terra i no l'havien compactat i que em la pluja que havia caigut aquell dia s'havien format com una mena de terres movedisses. Ja m'ho podia dir abans, COLLONS!!!


I aquí acaba el MEU DIA NEGRE!!!


Què? Era o no era millor quedar-se a casa tancat!!!

LA FRASE DE L'ANY

28 de gen. 2008
Com alguns ja sabeu (si vareu llegir el meu bloc l'any passat) vaig començar a fer un concurs per a trobar la millor frase de l'any (passat, es clar!!).

El concurs es tractava d'anar triant una frase d'entre unes quantes cada setmana. Al final del mes triariem la millor del mes, entre les finalistes de les 4 setmanes i finals d'any la millor frase entre totes les finalistes dels 12 mesos.

Aprofitant algunes frases de l'any passat (que no vam votar) ens serviran per a triar la millor frase de Gener del 08. (les altres frases de l'any passat les aniré possant a les setmanes properes)

Aquí van les frases:

"Avui treballaré fins demà"
Autor: Xofer de l'ex-alcalde d'Alforja

"No hi ha partió!"
Autor: Lu moreno

"Els bombers estan treballant per evitar apagar el foc"
Autor: Coia Ballester, Catalunya Informació

"Ostres Menoti, si m'has de pegar, pega'm, però sobretot no em mosseguis !!"
Autor: Jordi Capdevila

"Perdonen por no molestar"
Autor: Alumna d'ET

Apa!!! Aquí les teniu, i ara... a votar!!!

Voler és Poder!!!

3 de gen. 2008
Si us dic el nom de Team Hoyt, molt possiblement a tots us sonarà a xino.
A mi em va passar el mateix fins fa 2 dies, però desde que vaig saber que era no he parat de donar voltes al meu caparro pensant-hi.
Doncs us ho explico. Team Hoyt és (com el seu nom indica) un equip anomenat Hoyt, compost per dos persones, pare i fill. Aquest dos individus es dediquen a realitzar maratons, ironmans, i d'altres proves d'aquestes diriem que "durilles" però d'una forma peculiar.
Potser no ho sabeu però la prova de l'ironman es compon de 3800 metros de natació, 180 km amb bicicleta i corre una marató (42.2 km). El Team Hoyt el realitza d'una forma ben peculiar. La prova de natació mentre un neda, l'altre es arrastrar pel primer muntat en una barca inflable. A la prova de bicicleta, un pedala i l'altre va assegut en una cadira davant d'ell. A la prova de la marató un corre arrossegant una cadira on hi va assegut l'altre. I PER QUÈ HO FAN AIXÒ DIREU??? Doncs molt sencill, el fill té una paralisis cerebral.
Jo us aconsello que entreu a la seva pàgina web i hi feu una ullada, és... sencillament una mostra d'amor i voluntat impresionant.
La pàgina és: www.teamhoyt.com (pels que no en tingue ni idea d'anglès us aconsello que utilitzeu el traductor del google)
Busqueu team hoyt al google i us sortirà això: (clikey a sobre)
Quan acabeu de visitar-la ja em direu el què!!!
VOLER NO ÉS PODER?

Saps qué...?

20 de nov. 2007
"Cuando la vida te presente razones para llorar, demuéstrale que tienes mil y una razones para reír."
Anónim

Traició a la Mussara...(1a part)

18 de nov. 2007


Aquest diumentge s'ha produït una "traició" prop de la mussara...

Properament.... en donarem més detalls.