Si us parlo del Steve Irwin, potser no sabreu qui és, però potser si us dic Steve Irwin "el caçador de cocodrils" (The cocodrile hunter), potser ja el reconeixereu.
Bé, si no sabeu qui és us en faig cinc centims: Steve Irwin és (o millor, era) director del Zoo d'Australia, creador de la fundació Wildlife Warriors Woldwide (que lluita per la conservació d'especies en perill d'extinció) i presentador del programa The cocodrile hunter. Es dedicava a fer reportatges de cocodrils, serps verinoses, tot tipus d'aracnits i en definitiva de totes aquelles bestioles que per la resta de la humanitat són perilloses.
Doncs bé, l'Steve com ja haureu pogut deduir en el paragraf anterior ha mort. Ha mort realitzant la feina que ell tan estimava, fent un documental. Una picada d'un/una escurçana (una especie de rajada) li ha segat la vida mentre filmava un documental a l'estat de Quennsland (Austràlia, la seva terra natal.)
Tenia 44 anys quan ha trobat la mort, i deixa dona (que l'acompanyava als documentals) i dos fills.
Ja sé que molta gent considera a l'Steve un temerari "per alguns numerets que ha muntat al seu Zoo", potser tenen rao, però jo que era (o millor dit, encara soc) seguidor dels seus documentals he lamentat molt la seva mort.
Espero que sigui on sigui continui amb el seu somni....
6 comentaris:
L'stevie era una persona que es veia que li apassionava el que feia, només per això ja es mereix un respecte, personalment no crec que fos un temerari ja que portava tota la vida fent aquell tipus de "feina".
Aquí al nostre país no es more ningú de picades mortals d'animals salvatges, però aquest estiu he anat a dos enterros de gent de menys de 45 anys morts de càncer, no sé que és pitjor.
Carpe Diem familia...
l'altre dia estava amb dos grans amics i un li va dir a l'altre: "tranquil, tenim més dies que llangonisses"... l'altre es va girar seriós i li va respondre: "cada dia crec menys en aquesta frase".....
sigueu feliços i cremeu-ho tot !!!
Pisco, igual que tu vaig sentir com un calfred quan vaig saber la notícia.
Hi ha poca gent al món que en el seu afany per defensar la vida, els animals i sobretot els que estan en perill d'extinció siguin capaços de fer el que ell feia. Crec que la seva temeritat era una manera d'arribar a la gent i fer-los-hi entendre la importancia de la vida al nostre planeta. Molta gent que no és "fan" de documentals d'animals el coneixia i això ja diu molt.
Esperem que la dona i els fills que deixa i la munió de seguidors continuin la seva tasca.
un minut SENSE TECLEJAR per l'Steve
Hilde, estic completament amb tu!!!
1 min. x l'steve!!
Doncs, sí, jo sóc de les que pensa que aquest home era un temerari. Ningú es mereix morir, però n'hi ha que van darrera de la mort. Està bé que s'estimés la seva feina i que fos un apassionat de la natura, però algú li ha preguntat què li semblava als animals que molestava, què sentien quan el tenien damunt? Es pot ser naturista, biòleg, fer documentals de natura sense pretendre ser un superheroi i, sobretot, explicant com és la natura tal qual, sense cap necessitat d'intervenir-hi com feia el Caçador de Cocodrils.....
Sento ser la veu discrepant.
Àpali!
Publica un comentari a l'entrada